• Imprimeix

Jornada Tècnica PATT: 10 anys de la regulació de l’escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Present i futur

Jornada amb gran afluència de públic, entre ells escaladors, membres del cos d’Agents Rurals i Mossos d’esquadra on és va fer balanç sobre el correcte compliment i els seus 10 anys de la regulació de l’escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

05/07/2018 08:07

El dimarts 12 de juny de 2018 es va celebrar a Montserrat la Jornada Tècnica PATT: “10 anys de la regulació de l’escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Present i futur”, a la sala Venerable de l’Hotel Abat Cisneros. La jornada comptà amb tres ponències relacionades amb la regulació de l’escalada efectuades per: Gabriel Lampreave, Cos d’Agents Rurals; Anna Fargas, Patronat de la Muntanya de Montserrat, i Jordi Gassiot, Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Es pot dir que la jornada va ser un èxit per la gran afluència de públic, hi havia al voltant d’unes 65 persones, entre elles escaladors, membres del cos d’Agents Rurals i del cos de Mossos d’esquadra. Des del Patronat de la Muntanya de Montserrat podem concloure que el balanç sobre el correcte compliment de la regulació de l’escalada a Montserrat, en general, ha estat positiu. S’ha notat una millora en els últims anys pel que fa al respecte, la comprensió i el bon ús de la normativa de la regulació.

Per tots aquests motius, s’ha d’agrair al col·lectiu escalador la seva sensibilitat i respecte envers la natura i les espècies que hi viuen, i el seu esforç per intentar comprendre el treball de gestió i seguiment que es realitza des del Parc Natural i des del cos d’Agents Rurals, any rere any. A qui més afavoreix aquest bon comportament dels escaladors, sens dubte, és a les aus rapinyaires i rupícoles que nidifiquen a les parets de Montserrat, ja que els permet dur a terme la seva reproducció i evolució natural amb tota tranquil·litat i harmonia. Segons va comentar Gabriel Lampreave en la ponència, malgrat l’augment de tota mena d’activitats i d’usuaris al massís, s’han mantingut les diferents espècies d’aus i fins i tot s’han incrementat algunes espècies com el falcó pelegrí.

Segons la FEEC, en els últims 40 anys l'escalada ha passat per una sèrie de canvis i evolucions que obliguen a les federacions de muntanya a un plantejament integral d'aquesta activitat. La pressió de les persones escaladores sobre els espais naturals està motivant la intervenció de l’Administració pública sobre aquesta activitat. Les federacions de muntanya han de tenir un document de treball sobre el qual basar el seu argumentari a l'hora d’executar la seva tasca de defensa dels drets del col·lectiu escalador.

Algunes de les dades rellevants que es van exposar en la ponència del balanç de la regulació de l’escalada es detallen en els gràfics següents:

 

IMG_1316

IMG_1317

 

RESUM DE LES VIES D’ESCALADA SOL·LICITADES I AUTORITZADES

ANY  

OBERTURES

REEQUIPAMENTS

2016

14

14

2017

13

15

2018 (1r semestre)

4

 2

 Denegades

0

Total

38

31

Un cop finalitzades les ponències es va donar pas a la Taula rodona amb els ponents citats, als quals s’hi afegiren un representant de la Comissió Tècnica (Llorenç Barba, guarda del refugi d’Agulles), un representant de la Subcomissió Tècnica (Santi Llop, escalador montserratí amb una reconeguda trajectòria), Jean Ch. Peña (representant de l’Associació d’escalada DEEP) i el president de l’ACET, Jordi Esteve.

La taula rodona va ser un espai de debat respectuós i constructiu, on totes les parts van valorar positivament la feina feta fins ara. El debat es va centrar a qüestionar quin futur seria el millor i més adient per a l’escalada a Montserrat, quins aspectes es podien millorar i quins reptes ens podíem posar entre tots, entre el col·lectiu escalador i l’Administració.

Resumint, es va remarcar que calia establir canals de comunicació clars i assequibles i un major diàleg entre el Patronat i el col·lectiu d’escaladors. Un altre tema interessant que va sorgir és la important necessitat de fer pedagogia perquè els valors tradicionals associats a l’escalada (l’esforç, el compromís, el respecte, l’estima i l’admiració per la natura…), tornin a restablir-se en el col·lectiu per tal de conservar la pròpia i original essència de l’escalada montserratina.

Així doncs, cal reflexionar sobre tots aquests aspectes i seguir treballant per conscienciar a tot el col·lectiu sobre la realitat que estem vivint en el món de l’escalada i sobre la necessitat d’una escalada al més sostenible possible.

L’actual regulació dinàmica de Montserrat, amb restriccions temporals i objectives, creiem que s’ajusta al model d’equilibri i coherència que la majoria dels escaladors defensen i veuen amb bons ulls, perquè té un sentit i es fa un treball de seguiment real al darrere. Entre tots, hem de ser capaços de contribuir-hi amb el nostre granet de sorra si volem mantenir la coexistència i l’equilibri entre l’escalada (sostenible) i la conservació del medi i la vida natural del Parc. S’ha de tenir en compte, també, les generacions d’escaladors que han de venir, tots tenim dret a trobar-hi el nostre espai.

És una escalada única al món i un patrimoni comú dels escaladors que cal protegir entre tots, i és per aquest motiu que des del Parc Natural es treballa per trobar l’equilibri adequat i fer-la compatible amb la preservació de la biodiversitat.

M’agradaria concloure aquest article fent incís sobre una reflexió que va sorgir en la jornada a través d’un dels ponents de la taula rodona: “Què aporta l’escalador a la muntanya de Montserrat? Quins beneficis aporta a la natura?”

Crec que val la pena pensar-hi cada cop que sortim a practicar la nostra activitat d’esport o de lleure. La natura sempre ens respecta i ens ho dona tot incondicionalment... i l’ésser humà, en canvi, què li ofereix? Com la respecta i com la cuida? La natura no necessita a l’ésser humà per a la seva supervivència, en canvi, l’home sí que necessita la natura per sobreviure i per gaudir en contacte amb ella.

La millor manera de protegir l’escalada és protegir l’entorn on la practiquem.

 

Anna Fargas

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat