• Imprimeix

Monestir de Sant Benet

Municipi: Marganell
Comarca: Bages
Coordenades UTM: 402355 / 4607340
Accés: Fàcil
Context: Terreny erm. Sobre un penya-segat dominant el camí de Monistrol de Montserrat.
Tipus: Edifici religiós
Cronologia: 1957

Església de planta quadrada, coberta amb una estructura prismàtica obrada amb bigues de formigó. El presbiteri està situat en un angle, orientat cap a les muntanyes de Montserrat, que es poden contemplar mitjançant un gran finestral. L’espai interior és molt unitari i s’articula a  partir dels dos elements indicats: presbiteri – altar i el mural muntanyenc amb el Crist (escultura). Els materials emprats per a la construcció són el totxo, el formigó, el marbre, la fusta i la ceràmica. La successió de filades d’obra dels murs solament es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria cor configura un primer pis, d’ús i accés comunitari (monges benedictines). Uns murals de ceràmica, fets per la mateixa comunitat, decoren alguns panys de paret de l’església.

El 1236 les germanes Agnès de Peranda d’Assís (neboda de Santa Clara) i Maria de Pisa, enviades per Santa Clara, arriben a Barcelona. Al barri de la Ribera, a prop de Santa Maria del Mar, les dues germanes basteixen el monestir, sota l’advocació de Sant Antoni i Santa Clara, on ara hi ha el parc de la Ciutadella.

L’any 1327, un grup d’aquestes germanes clarisses (14 monges) funden el monestir de Pedralbes, a petició de la reina Elisenda de Montcada. Al 1513, en ser aprovada la Regla de Santa Clara, els monestirs de clarisses van haver d’escollir entre aquesta o la de Sant Benet.

Les monges clarisses de Sant Antoni i Santa Clara van preferir seguir amb la de Sant Benet, i passar així a benedictines.

El 1714, les tropes del rei Felip V, destrueixen el monestir del barri de la Ribera. Ell mateix els cedeix el Palau dels Reis (actualment Museu Marés, Museu d’història de la Ciutat i Saló del Tinell), allà viuen des del 1719 al 1936.

El 28 d’agost de 1881, M. Carme Llinàs, del monestir de Sant Daniel de Girona, i Maria Font i Rosa Casas, del monestir de Sant Pere de Barcelona, funden el monestir de Sant Benet a Mataró. Durant la guerra del 1936 al 1939 es va cremar bona part del monestir. Davant la impossibilitat de reconstruir-lo, es van establir a Santa Cecília de Montserrat, propietat del monjos, acollides per voluntat de l’abat Marcet.

Des de 1939 a 1952, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara va van viure provisionalment en diversos llocs, fins a la unió amb les monges que estaven a Sta. Cecília. El 13 de maig de 1952, les dues comunitats es van unir per formar el monestir de Sant Benet de Montserrat, i van restar a Santa Cecília fins al 1954.

arquitectonic_benet2

Bibliografia

FORESTAL CATALANA, S.A. (1995): Fitxes de l’Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya, 0, Barcelona.

Autora: Susana Laudo – KuanUm